Fa uns dies vam llegir l'última actualització de l'estudi «Aproximació als costos del cultiu de l'olivera», elaborat per AEMO, l'Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera.
És un document tècnic que analitza la rendibilitat dels diferents models de cultiu de l'oliverar. Parla de productivitat, mecanització i costos. Tanmateix, mentre el llegíem, no podíem deixar de pensar en una realitat que coneixem bé.
Aquell estudi no parlava d'una empresa concreta. Parlava de l'oliverar tradicional. Però posava xifres, amb l'autoritat d'una entitat independent, a una realitat que molts agricultors fa anys que viuen: no tots els oliverars poden produir de la mateixa manera ni competir sota les mateixes regles.
Quan un consumidor veu una ampolla, darrere hi ha un oliverar
Per a la majoria de les persones, una ampolla d'oli d'oliva verge extra és simplement un aliment.
Per als qui cultivem oliveres, tot comença molt abans de l'almàssera. Comença a l'arbre.
Hi ha oliverars moderns, dissenyats per facilitar la mecanització i optimitzar la producció. Però també hi ha oliverars tradicionals: arbres centenaris i mil·lenaris, el cultiu dels quals exigeix una feina molt més manual.
L'estudi d'AEMO confirma precisament aquesta realitat. Quan la mecanització és limitada, els costos augmenten de manera significativa i competir únicament pel preu deixa de ser una opció.
La feina que mai no apareix a l'etiqueta
La poda, la cura del sòl, el seguiment de cada arbre o una collita feta amb paciència formen part d'una feina que el consumidor rarament veu.
En un oliverar tradicional no hi ha dos arbres iguals. Cadascun requereix una atenció diferent i cada campanya planteja nous reptes.
Aquesta dedicació no sempre es percep quan una ampolla arriba al prestatge d'una botiga, però forma part del seu veritable valor.
Un mateix compromís, diferents maneres de cultivar-lo
A Miliunverd convivim amb dos tipus d'oliverar que representen dues realitats complementàries.
D'un oliverar més jove neix Casolí (Tarragona). De les nostres oliveres centenàries i mil·lenàries d'Els Carlets (la Sénia) neixen Arbor Senium i Arbor Sacris.
Són olis diferents perquè procedeixen d'arbres diferents, però comparteixen una mateixa filosofia: respectar l'origen, treballar únicament amb olives de les nostres pròpies finques i contribuir a conservar el paisatge que les fa possibles.
El futur de l'oliverar tradicional
Una de les reflexions més interessants de l'estudi d'AEMO és que el futur de l'oliverar tradicional depèn del fet que la societat reconegui el valor d'aquests paisatges, del seu patrimoni i de la feina que hi ha darrere de cada collita.
Ens sentim molt identificats amb aquesta idea. Conservar una olivera centenària o mil·lenària no consisteix només a mantenir uns arbres productius; també significa preservar una manera de cultivar i un llegat per a les generacions futures.
El veritable valor d'una ampolla
Potser per això, quan algú tria un oli procedent d'un oliverar tradicional, està fent alguna cosa més que comprar un aliment.
Està donant suport a una manera de cultivar la terra que difícilment es pot mesurar només en termes de productivitat.
L'estudi d'AEMO posa xifres a aquesta realitat. Els qui la vivim cada dia sabem que hi ha una altra part que cap informe no pot quantificar.
Perquè el preu d'una ampolla s'acaba quan es paga.
El valor d'una olivera pot durar mil anys.
Estudi de costos del cultiu de l'olivera 2026 — AEMO
Eva Cabanes
CEO i cofundadora
Miliunverd · Olis de Finca